Aquí us poso un MODEL DE COMENTARI prou adequat, per si el voleu posar als vostres apunts.
Aqui teniu una informació per a qui vulgui ampliar coneixements.
Finalment un exercici que us ajudarà a millorar nota 0,5 p per als primers que classifiqueu bé aquests quatre rius pel seu règim i els localitzeu en una zona de l'estat espanyol que sigui versemblant.
1.-
5 comentaris:
HIDROGRAMES
Hidrograma 1:
Amb aquest hidrograma podem observar que el riu pateix un fort estiatge a l’estiu
degut a l’escassetat de les plujes, per tant forma part del vassant mediterrani ja
que es veu afectat per aquest clima. Desde l’octubre al març podem observar una
crescuda en el riu. Aquestes dos característiques ens fan veure que el riu pertany
al vessant mediterrani i que es un règim pluvial. Podriem considerar que aquest
hidrograma correspon al riu Ebre.
Hidrograma 2:
Podem observar que aquest riu pateix una crescuda a la primavera, per tant rep les
principal aportacións de les plujes primaverals. Tambés observem una crescuda
als mesos de octubre fins a febrer per tant també rep aportacions de foses de neu
pròximes, i a l’estiu pateix un petit estitge que determina que es un riu mediterrani.
Amb aquestes característiques podem deduir que es un règim mediterrani
pluvio nival. Podriem considerar que es tratca del riu Segura ja que es un riu del
mediterrani, amb un règim pluvio nival.
Hidrograma 3:
En aquest hidrograma trobem el seu màxim al març-abril, trobem un estiatge a
l’estiu però que dura menys de 4 mesos i es menys profund, la diferencia entre
els dos màxims s’ha reduit, amb això podriem deduir que es un riu d’interior.
A l’octubre observem un augment de les aigues fincs al març. Amb aquestes
característiques podem deduir que es un règim pluvio-nival d’interior i que podría
ser el riu Adaja.
Hidrograma 4:
En aquest hidrograma identifiquem les aigues altes a l’estiu ja que es produeix
el desglaç. I podem observar estiatges a l’hivern ja que les precipitacions són en
froma de neu i queden solidificades. Per tant podem determinar que es tracta d’un
règim nival. Podriem dir que és el riu Noguera de Cardós.
Chaima El Amrani
HIDROGRAMA 1
Si analitzem aquest hidrograma amb atenció observem que en l'eix de les abscisses es representen els dotze mesos de l'any, i en l'eix de les ordenades es representa el coeficient modular del caudal del riu.
Els mesos que es situen per sobre de la mitja anual són: gener, febrer, març, abril, novembre i desembre, i els mesos restants són ells que es situen per sota la mitja anual: maig, juny, juliol, agost i setembre.
El mes que mostra un màxim i alhora una crescuda del caudal modular és el mes de març. El segon màxim es mostra en el mes de gener. Per altra banda, els mínims es veuen a l'agost i el setembre. Aquests, són els dos mesos amb mes estiatge.
El règim que pertany aquest hidrograma segons aquestes característiques és el pluvial. La quantitat d'aigua pertany de les pluges, i pateix una important reducció de les aigües durant l'estiu, l'estació seca. Concretament, es situa en una zona mediterrània, ja que l'estiatge es veu en l'estiu i les crescudes a l'hivern, la primavera i la tardor.
Si el situem en un riu podria fer referència aproximadament al riu Ebre.
HIDROGRAMA 2
Si analitzem aquest hidrograma amb atenció observem que en l'eix de les abscisses es representen els dotze mesos de l'any, i en l'eix de les ordenades es representa el coeficient modular del caudal del riu.
Els mesos que es situen per sobre de la mitja anual són: gener, febrer, març. abril, maig, novembre i desembre, els altres restants es situen per sota la mitjana. Els màxims es donen al febre i el març. I el mínim es dona a l'estiu sobretot amb el mes d'agost.
El règim que pertany aquest hidrograma segons aquestes característiques és el pluvionival. La principal aportació d'aigua la reben de les pluges primaverals, però la fosa de neus pròximes també és important. Podria aproximar-se al riu segura en dues zones diferents: Múrcia i Orihuela.
HIDROGRAMA 3
Si analitzem aquest hidrograma amb atenció observem que en l'eix de les abscisses es representen els dotze mesos de l'any, i en l'eix de les ordenades es representa el coeficient modular del caudal del riu.
Els mesos que es situen sobre la mitjana anual són a l'hivern, a la primavera i a la tardor.
Els màxims es donen a l'hivern i els mínims a l'estiu.
El règim que pertany aquest hidrograma segons aquestes característiques és el pluvionival. La principal aportació d'aigua la reben de les pluges primaverals, però la fosa de neus pròximes també és important. Podria aproximar-se a Lozoya fuentes y vieja. També, podria ser el riu Pisuerga.
HIDROGRAMA 4
Si analitzem aquest hidrograma amb atenció observem que en l'eix de les abscisses es representen els dotze mesos de l'any, i en l'eix de les ordenades es representa el coeficient modular del caudal del riu.
Els mesos que es situen sobre la mitjana anual són: abril, maig, juny, juliol, agost i setembre. Els que es situen per sota són gairebé tots els mesos de l'hivern i la tardor.
Els màxims es donen a l'estiu, sobretot amb el mes de juny. En canvi, els mínims es donen a l'hivern, amb desembre i febrer.
El règim que pertany aquest hidrograma clarament és el nival, aquest es propi de l'alta muntanya. Les aigües es registren a l'estiu, que és quan es produeix el desglaç, i els estiatges a l'estació freda, perquè les precipitacions són en forma de neu i queden solidificades. Concretament, aquest hidrograma amb les característiques del règim nival podria pertànyer a riu Noguera de Cardós (Cángas de Bohí).
HIDROGRAMA 1:
En aquest hidrograma podem veure que el màxim més representatiu és al mes de març, i per una altre banda podem veure uns mínims a l’estiu, sobretot el mes d’agost i setembre.
Segons aquest hidrograma la quantitat d’aigua depèn de les pluges, ja que s’hi mostra una important reducció de les aigües durant l’estiu, l’estació seca. I en canvi, podem veure que a la tardor i l’hivern plou bastant.
Per tant, podem dir que: plou a l’hivern, i a mesura que va arribant la primavera el cabal d’aquest riu va disminuint per la falta de precipitacions, i quan acaba l’estiu torna a augmentar.
Per això, podem veure que aquest riu és d'un règim pluvial, i del vessant mediterrani. Podria fer referència al riu Ebre.
HIDROGRAMA 2:
En aquest histograma podem veure que el màxim del cabal es troba en el mes de març, amb un segon màxim al maig, tot seguit veiem com a partir del maig-juny comença a disminuir el cabal, i trobem el mínim situat al mes d’agost.
Per tant podem observar que l’aigua és de les pluges primaverals, i el màxim es troba al maig perquè és quan es produeix la fosa de neus.
Podem dir que es tracta d’un règim pluvionival i mediterrani perquè s’hi veuen uns pics a la primavera i en la tardor, i el cabal no disminueix fins a principis de l’estiu.
Es tractaria per exemple de riu Segura o Guadalentín.
HIDROGRAMA 3:
En aquest hidrograma podem observar que el màxim de l’aigua del cabal d’aquest riu és al mes de març, i a partir d’aquí va disminuint fins a arribar a l’estiu, on es poden veure els mínims, sobretot al mes d’agost. I després, quan arriba la tardor comença créixer.
Per tant, podem dir que el cabal d’aquest riu depèn majoritàriament de les pluges primaverals i la fosa de les neus.
Pot fer referència a un riu re règim pluvionival d’interior, com pot ser el riu Eresma.
HIDROGRAMA 4:
En aquest hidrograma podem observar que el màxim del seu cabal es troba en el mes de juny, i el mínim al febrer.
És propi de les zones de muntanya, ja que les aigües altes es registren a l’estiu, que és quan es produeix el desglaç, i els estiatges els trobem a l’estació freda, ja que les precipitacions són en forma de neu i són sòlides.
Per tant, es tracta d’un règim nival, que podria correspondre a algun riu de la muntanya, com per exemple el Noguera de Cardós.
Hidrograma 1
El règim d'aquest riu es carecteritza per la forta baixada de caudal durant el final de l'estiu, amb mínims a l'Agost i el desembre. Els màxims, en canvi, es troben durant la primavera, gràcies al desglaç de les nevades, i a l'hivern.
Per tant, el règim es classificaria com a pluvial.
HIDROGRAMA 2
Aquest hidrograma es semblant a l'anterior però l'existència de plujes al final de l'estiu fa que la baixada sigui menys brusca.
El règim és pluvionival perquè, tot i ser principalemtn pluvial, les desglaçades queden registrades amb el pic del mes de maig.
HIDROGRAMA 3
Aquest és un altre règim totalment pluvial sense cap desglaçament important.
HIDROGRAMA 4
Es tracta d'un règim nival amb màxims a l'estiu.
El primer hidrograma pertany a un riu amb una certa influència del clima oceànic. Es coneix perquè els màxims són alts i les aportacions durant l'hivern importants. Podria ser la capçalera de l'Ebre o del duero i estar situat al pirineu més occidental o les muntanyes basques. L'estiatge és important.
El número 2 és un pluvio-nival amb influència del mediterrani. Cal ramarcar els màxims equinoccials i les aportacions del desglaç primaveral. Podria ser el Ter.
El número 3 és un pluvial o pluvio-nival d'interior, fixeu-vos que hi ha un estiatge molt important, pràcticament no es noten les aportacions de neu i les pluges tendeixen a ser cap a l'hivern. Qualsevol riu de l'interior de l'Aragó o de Castella la manxa podria presentar aquest règim.
El quatre és el més fàcil, és un nival pur, porta aigua pràcticament només durant l'època del desglaç. Qualsevol riu d'alta muntanya serveix, sigui a la serralada que sigui.
Publica un comentari a l'entrada