Aquest és un espai de treball per a alumnes de Geografia i Medi Natural de l'IES Illa de Rodes.
dimarts, 4 de desembre del 2012
GEO 13. RISCOS AMBIENTALS 2
Visita la web de El País i publica un comentari que respongui a aquestes dues preguntes:
1.- Què es va poder solucionsr amb el Protocol de Montreal de fa 25 anys?
2.- Què és el "arrastre de derechos"? Qui els reclama? Per què hi ha discussió en aquest tema?
4 comentaris:
Chaima El Amrani
ha dit...
1.- Què es va poder solucionar amb el Protocol de Montreal de fa 25 anys?
El protocol de Montreal és un tracte internacional disenyat per protegir la capa d'ozo reduint la reducció i el consum de numeroses substàncies que reaccionen amb l'ozo, ja que són les responsables de l'agotament de la capa d'ozo. L'acord entrà en vigor el genr del 1992. La primera reunió es va celebrar a Hèlsinki el maig del 1989. Des de aleshores el document ha estat revisat diverses vegades: el 1990 (Londres), 1991 (Montevideo), el 1992 (Copenhaguen) i en 1993 (Bangkok), el 1995 (Viena), 1997 (Montreal) i 1999 (Pequín). Es creu que si tots els països assolissin els objectius marcats en el tractat, la capa d'ozó podria haver-se recuperat per a l'any 2050.
Tal com hem dit, la finalitat que persegueix el Protocol de Montreal radica en l'eliminació de les emissions d'aquells gasos que esgoten l'Ozó de l'atmosfera, preferentment aquelles que posseeixen Clor i en menor mesurada aquelles que empren Brom. Quant a l'esgotament de l'Ozó,es refereix a la disminució de la quantitat preexistent per la seva destrucció química, causada mitjançant un procés de reaccions amb les substàncies esmentades, les quals han de eliminades progressivament. Clorofluorocarbonos (CFC), el compost més conegut causant de la destrucció de la Capa d'Ozó, i potser l'eix pel qual gira aquest Protocol, s'estableixen diferents polítiques progressives establertes en un calendari per a la posterior eliminació per complet de la utilització d'aquesta substància. Per una qüestió econòmica, i que derivava en la seva aplicació a nivell indústries (present en aerosols i refrigerants, per exemple), es van establir paràmetres diferents per a aquells països subdesenvolupats o en vies de desenvolupament, que para aquells de major poder adquisitiu. D'aquesta manera, els denominats Països A5 (en vies de desenvolupament) van començar a tenir una exigència de Reducció del 100% l'any precedent, mentre que els Països No-A5 havien de realitzar aquest canvi a partir de l'any 1996. Hidroclorofluorocarbonos (HCFC),el segon grup de substàncies, amb menor activitat (i per tant, menor “efectivitat” a l'hora de disminuir l'Ozó) requereix menor promptitud a l'hora de la seva eliminació, però és tractat de la mateixa forma que en el cas del CFC, començant la seva eliminació a partir de l'any 1996 i fixant un termini de reducció del 100% a partir de l'any 2030. Actualment són utilitzats com a reemplaçament transitori del CFC en l'elaboració de solvents, refrigerants, gas per a aerosol i en alguns tipus d'extinguidores, sent permesos en un futur solament en cas de no haver-hi unreemplazante viable (com és en el cas dels inhaladors per asmáticos, per exemple)
2.- Què és el "arrastre de derechos"? Qui els reclama? Per què hi ha discussió en aquest tema?
L' "arrastre de derechos", en aquest context significa vendre els drets d'emissió. Segons el protocol de Kioto II, els països de l'est d'Europa demanen poder vendre els seus drets d'emissió a un altre país que el necessiti, ja que ells no els utilitzaran.
Per aquest motiu hi ha una seria discussió sobre la venda i la compra dels drets d'emissió. Per una banda els països de l'est d'Europa exigeixen poder vendre aquest dret, ja que mai no el van poder utilitzar per la caiguda de l'industria comunista, al mateix temps amb la venda d'aquest dret (que no utilitzaran) obtindran uns ingressos per el país. L'altra gran polèmica que porta lloc a la discussió es que la venda d'aquests drets podria deixar buit un futur acord sobre el canvi climàtic.
1.- Què es va poder solucionar amb el Protocol de Montreal de fa 25 anys?
El protocol de Montreal es va celebrar el 16 de setembre de 1987, on 24 nacions van signar aquest acord internacional. Ha estat el tractat mediambiental internacional de més èxit en la història de la ONU i un clar exemple de com desenvolupar i implementar la política ambiental, ja que el grau de compliment amb el protocol ha segut enorme. A partir de les observacions científiques realitzades, el Protocol de Montreal va reduir primer i després prohibir els productes químics de clor i brom base ( els clorofluorocarbonis, o CFC, com els refrigerants) que destrueixen l’ozó atmosfèric. La destrucció de la capa d’ozó permet que arribi més radiació ultraviolada del Sol a la superfície del planeta, augmentant el risc de patir cremades de sol, càncer de pell i danys en els ulls. Aquest Protocol estableix un calendari obligatori per a l'eliminació de les substàncies que esgoten la capa d'ozó, que ha estat revisat amb regularitat. Cada grup de substàncies té establert un cronograma (anomenat calendari en el tractat) de reducció en la seva producció i consum fins arribar a la eliminació parcial. El resultat és que existeixen proves clares d’una disminució de substàncies que disminueixen l’ozó i alguns petits senyals d’una recuperació de l’ozó estratosfèric.
2.- Què és el "arrastre de derechos"? Qui els reclama? Per què hi ha discussió en aquest tema?
El “arrastre de derechos” és l'arrossegament de drets del primer període d'assignació, com podria ser (2005-2007) al segon (2008-2012). Aquest dret el reclamen els països de l’est d’Europa, perquè els volen vendre als altres països que ho necessitin, i per tant, això trencaria l’acord del futur en contra del canvi climàtic. Aquest tema va sortir fa anys, però va ser rebutjat fins ara, que aquests països de l'est demanen la venda d'aquest dret, ja que ells no l'utilitzen i així podrán obtenir ingressos per el seu país. Aquest ha sigut en tema principal de la discussió sobre aquest tema.
1.- Què es va poder solucions amb el Protocol de Montreal de fa 25 anys?
L'objectiu del protocol de Montreal era restaurar la capa d'ozó. Els resultats d'aquesta cimera han sigut molt positius; concretament, la producció mundial de compostos de clor que esgotaven aquesta capa ha disminuït un 90%. Aixó significa que en els proxims anys, la capa d'ozó es començarà a regenrar en comptes de continuar amb la destrucció que es donava anteriorment.
2.- Què és el "arrastre de derechos"? Qui els reclama? Per què hi ha discussió en aquest tema?
El "arrestre de derechos" consisteix en acumular els drets de emissions no gastats i poder així arrosegar-los per a la seva futura utilització. Aquest drets de emissió són exigits pels països del Est d'Europa que mai es van utilitzar per la caiguda de la indústria comunista. Permetre aquest arrosagament li treuria sentit als futurs acords contra el canvi climàtic.
4 comentaris:
1.- Què es va poder solucionar amb el Protocol de Montreal de fa 25 anys?
El protocol de Montreal és un tracte internacional disenyat per protegir la capa d'ozo reduint la reducció i el consum de numeroses substàncies que reaccionen amb l'ozo, ja que són les responsables de l'agotament de la capa d'ozo. L'acord entrà en vigor el genr del 1992. La primera reunió es va celebrar a Hèlsinki el maig del 1989. Des de aleshores el document ha estat revisat diverses vegades: el 1990 (Londres), 1991 (Montevideo), el 1992 (Copenhaguen) i en 1993 (Bangkok), el 1995 (Viena), 1997 (Montreal) i 1999 (Pequín). Es creu que si tots els països assolissin els objectius marcats en el tractat, la capa d'ozó podria haver-se recuperat per a l'any 2050.
Tal com hem dit, la finalitat que persegueix el Protocol de Montreal radica en l'eliminació de les emissions d'aquells gasos que esgoten l'Ozó de l'atmosfera, preferentment aquelles que posseeixen Clor i en menor mesurada aquelles que empren Brom.
Quant a l'esgotament de l'Ozó,es refereix a la disminució de la quantitat preexistent per la seva destrucció química, causada mitjançant un procés de reaccions amb les substàncies esmentades, les quals han de eliminades progressivament.
Clorofluorocarbonos (CFC), el compost més conegut causant de la destrucció de la Capa d'Ozó, i potser l'eix pel qual gira aquest Protocol, s'estableixen diferents polítiques progressives establertes en un calendari per a la posterior eliminació per complet de la utilització d'aquesta substància.
Per una qüestió econòmica, i que derivava en la seva aplicació a nivell indústries (present en aerosols i refrigerants, per exemple), es van establir paràmetres diferents per a aquells països subdesenvolupats o en vies de desenvolupament, que para aquells de major poder adquisitiu.
D'aquesta manera, els denominats Països A5 (en vies de desenvolupament) van començar a tenir una exigència de Reducció del 100% l'any precedent, mentre que els Països No-A5 havien de realitzar aquest canvi a partir de l'any 1996.
Hidroclorofluorocarbonos (HCFC),el segon grup de substàncies, amb menor activitat (i per tant, menor “efectivitat” a l'hora de disminuir l'Ozó) requereix menor promptitud a l'hora de la seva eliminació, però és tractat de la mateixa forma que en el cas del CFC, començant la seva eliminació a partir de l'any 1996 i fixant un termini de reducció del 100% a partir de l'any 2030.
Actualment són utilitzats com a reemplaçament transitori del CFC en l'elaboració de solvents, refrigerants, gas per a aerosol i en alguns tipus d'extinguidores, sent permesos en un futur solament en cas de no haver-hi unreemplazante viable (com és en el cas dels inhaladors per asmáticos, per exemple)
2.- Què és el "arrastre de derechos"? Qui els reclama? Per què hi ha discussió en aquest tema?
L' "arrastre de derechos", en aquest context significa vendre els drets d'emissió. Segons el protocol de Kioto II, els països de l'est d'Europa demanen poder vendre els seus drets d'emissió a un altre país que el necessiti, ja que ells no els utilitzaran.
Per aquest motiu hi ha una seria discussió sobre la venda i la compra dels drets d'emissió. Per una banda els països de l'est d'Europa exigeixen poder vendre aquest dret, ja que mai no el van poder utilitzar per la caiguda de l'industria comunista, al mateix temps amb la venda d'aquest dret (que no utilitzaran) obtindran uns ingressos per el país. L'altra gran polèmica que porta lloc a la discussió es que la venda d'aquests drets podria deixar buit un futur acord sobre el canvi climàtic.
1.- Què es va poder solucionar amb el Protocol de Montreal de fa 25 anys?
El protocol de Montreal es va celebrar el 16 de setembre de 1987, on 24 nacions van signar aquest acord internacional. Ha estat el tractat mediambiental internacional de més èxit en la història de la ONU i un clar exemple de com desenvolupar i implementar la política ambiental, ja que el grau de compliment amb el protocol ha segut enorme.
A partir de les observacions científiques realitzades, el Protocol de Montreal va reduir primer i després prohibir els productes químics de clor i brom base ( els clorofluorocarbonis, o CFC, com els refrigerants) que destrueixen l’ozó atmosfèric. La destrucció de la capa d’ozó permet que arribi més radiació ultraviolada del Sol a la superfície del planeta, augmentant el risc de patir cremades de sol, càncer de pell i danys en els ulls.
Aquest Protocol estableix un calendari obligatori per a l'eliminació de les substàncies que esgoten la capa d'ozó, que ha estat revisat amb regularitat. Cada grup de substàncies té establert un cronograma (anomenat calendari en el tractat) de reducció en la seva producció i consum fins arribar a la eliminació parcial.
El resultat és que existeixen proves clares d’una disminució de substàncies que disminueixen l’ozó i alguns petits senyals d’una recuperació de l’ozó estratosfèric.
2.- Què és el "arrastre de derechos"? Qui els reclama? Per què hi ha discussió en aquest tema?
El “arrastre de derechos” és l'arrossegament de drets del primer període d'assignació, com podria ser (2005-2007) al segon (2008-2012).
Aquest dret el reclamen els països de l’est d’Europa, perquè els volen vendre als altres països que ho necessitin, i per tant, això trencaria l’acord del futur en contra del canvi climàtic.
Aquest tema va sortir fa anys, però va ser rebutjat fins ara, que aquests països de l'est demanen la venda d'aquest dret, ja que ells no l'utilitzen i així podrán obtenir ingressos per el seu país. Aquest ha sigut en tema principal de la discussió sobre aquest tema.
1.- Què es va poder solucions amb el Protocol de Montreal de fa 25 anys?
L'objectiu del protocol de Montreal era restaurar la capa d'ozó. Els resultats d'aquesta cimera han sigut molt positius; concretament, la producció mundial de compostos de clor que esgotaven aquesta capa ha disminuït un 90%. Aixó significa que en els proxims anys, la capa d'ozó es començarà a regenrar en comptes de continuar amb la destrucció que es donava anteriorment.
2.- Què és el "arrastre de derechos"? Qui els reclama? Per què hi ha discussió en aquest tema?
El "arrestre de derechos" consisteix en acumular els drets de emissions no gastats i poder així arrosegar-los per a la seva futura utilització. Aquest drets de emissió són exigits pels països del Est d'Europa que mai es van utilitzar per la caiguda de la indústria comunista. Permetre aquest arrosagament li treuria sentit als futurs acords contra el canvi climàtic.
Les tres aportacions són correctes. Moltes gràcies per participar-hi.
Publica un comentari a l'entrada